Tge capita, sche la litteratura ed il kino s'inscuntran? Dapi sia invenziun a la sava dal 20avel tschientaner èn scripturas e scripturs anc adina fascinads dal medium film. Questa nova furma d'art che concurrenzescha bain la litteratura, dat impuls multifars. Las auturas ed ils auturs resguardan las pussaivladads da «scriver sin la taila» en fitg differenta moda. Els rapportan da lur experientschas en las salas da kino – da films preferids e da stars admirads – els scrivan dentant er scenaris u collavuran a las versiuns cinematograficas da lur ovras; nus als vesain davant e davos la camera; la finala sviluppan els lur agen kino sin palpiri. En l'Archiv svizzer da litteratura (ASL) da la Biblioteca naziunala svizra existan numerus fastizs da questas relaziuns interessantas e savens captivantas. Partind dals effectivs dal ASL dat l'exposiziun – en sis chapitels – ina invista da la colliaziun da passa 100 onns tranter il mund dal film e quel dal pled.
Programmblatt Lichtspiel-Theater St.Gotthard, Bern (1916). Nachlass Carl Spitteler, Schweizerisches Literaturarchiv der Schweizerischen Nationalbibliothek
Las salas da kino èn senza dubi l'origin da gronds sentiments cinematografics. Da las emprimas projecziuns bizarras fin a l'industrialisaziun da la tecnica durant ils onns 1920: il medium sco tal fascinescha tant scripturas e scripturs sco er il public ordinari. Dentant l'attenziun survegnan gia dapi adina natiralmain las figuras che vegnan preschentadas en ils maletgs animads ed a medem temp commovents. Il tip dal star dal film nascha e furnescha da sia vart materia a la litteratura. Ils gronds realisaturs da films, che derivan en spezial dal temp da prosperitad dal kino, paran quasi ils dubels dals auturs: en lur moda san els scriver sin la taila.
Friedrich Dürrenmatt, Zeichnung zum Midas-Manuskript, 1984. Nachlass Friedrich Dürrenmatt, Schweizerisches Literaturarchiv der Schweizerischen Nationalbibliothek
Scripturas e scripturs siemian gia baud dal kino, els sa vesan sco auturas da scenaris u sco reschissurs. Dentant il squitsch finanzial, commerzial, però er estetic da l'industria da films na s'accorda savens betg cun lur intenziuns. Blers scenaris restan mo sbozs e svaneschan en in truclet. Intgins daventan dentant – gist pervia dal naufragi dals plans oriunds – cumplettas ovras litteraras. Il scenari pretenda da scriver svelt en sequenzas fragmentadas ed è in model che inspirescha cunzunt il roman. Illustraziuns remplazzan – sco element visual – ils maletgs che n'èn mai vegnids filmads.
Franco Beltrametti, «Nadamas – A movie project», Manuskript, 1971/1983. Fondo Franco Beltrametti, Schweizerisches Literaturarchiv der Schweizerischen Nationalbibliothek
Fotos von den Dreharbeiten zum Film «Sutter's Gold» von James Cruze (1935-1936). Unbekannter Fotograf. Nachlass Blaise Cendrars, Schweizerisches Literaturarchiv der Schweizerischen Nationalbibliothek
L'istorgia da success dal film na pon ins betg s'imaginar senza sia inspiraziun litterara. La versiun cinematografica d'ovras litteraras para dad esser la varianta d'interpretaziun classica ed il punct culminant fortunà dal barat tranter ils dus mediums. Dentant questa relaziun n'è betg senza malchapientschas e senza dischillusiuns. Il maletg animà na tegna betg adina quai ch'il pled scrit empermetta – e viceversa. La litteratura è en in dilemma: qua l'industria da divertiment che la po render populara, ma che tradescha persuenter ses spiert, là il kino d'avantgarda u d'autur ch'è obligà a quest spiert, ma che cuntanscha mo in public limità, pervia da ses meds moderads.
Das Filmteam von «Rapt» bei der Erholung in Lens im Wallis, 1933. Nachlass S. Corinna Bille und Maurice Chappaz, Schweizerisches Literaturarchiv der Schweizerischen Nationalbibliothek
Ultra da la rolla impurtanta sco nov medium è il kino dentant simplamain er in patrun. Las professiuns specificas dal film permettan da gudagnar daners. Abstrahà da la lavur rentabla da scriver scenaris pon auturas ed auturs operar per exempel sco acturas, statists, assistentas da reschia u redacturs da scripts. En questas funcziuns collavuran els directamain cun ils reschissurs e cun lur squadras. Mintgatant daventan ils lieus da filmada sezs lieus d'acziun, en ils quals resultan novas istorgias, sajan quai vividas u imaginadas. La finala han las professiuns en l'industria da films er pussibilità ad intginas persunas d'emprender d'enconuscher meglier la branscha, avant ch'ellas èn idas sezzas davos la camera.
Birgit Kempker und Anatol Kempker, CD von «Repère», 2009. Archiv Birgit Kempker, Schweizerisches Literaturarchiv der Schweizerischen Nationalbibliothek
Il pass davos la camera è evident per quellas persunas, che vulan en il vair senn dal pled «scriver sin la taila». I dat exempels enconuschents dad auturas-reschissuras resp. realisaturs-auturs da films ch'èn sa fatgs valair en omadus mediums. La caracteristica la pli remartgabla da quest gener da kino è ses gust d'experimentar. El definescha da nov las aspectativas envers il medium, mettend en dumonda la moda da raquintar, il gieu da teater, il diever da maletg e tun – curtamain: tut ils meds dal kino dominant. La finala vai er per guntgir las vias da distribuziun e la commerzialisaziun da quest kino, cun profitar d'auters chanals da distribuziun.
Patricia Highsmith, Cutting Book Nr.8 mit Presseausschnitten 1977/1978. Nachlass Patricia Highsmith, Schweizerisches Literaturarchiv der Schweizerischen Nationalbibliothek
Il kino influenzescha er la litteratura. Tschertas ovras litteraras vegnan percepidas vastamain pir grazia a lur versiun cinematografica. Quest success gida a commerzialisar il cudesch – per exempel cun utilisar il placat dal film sin la cuverta. Tschertas scripturas deploreschan dad esser daventadas enconuschentas mo tras la versiun cinematografica da lur romans. Da l'autra vart: sch'in text survegn pliras versiuns cinematograficas, mettan ils singuls films – mintgamai pervia da lur existenza en il temp preschent – er en evidenza novas significaziuns resp. muntadas dal vegl text.